L’ús del terme nació per definir Catalunya en l’Estatut d’autonomia del 2006 ha estat un dels punts més controvertits del darrer procés estatuari. Ja quan es va elaborar la Constitució espanyola de 1978, es va produir una polèmica conceptual similar, que es va repetir en debatre’s l’Estatut del 1979, tot i que la proximitat amb els debats constituents va conduir llavors els partits catalans a seguir la literalitat constitucional i a definir Catalunya com a nacionalitat. Per tant, ens trobem davant d’una qüestió reiteradament intentada i fins avui no del tot reeixida.
Inicialment, en el text aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, l’article 1 establia que “Catalunya és una nació” i l’article 8 duia com a títol “Els símbols nacionals”. El Consell Consultiu va avalar la constitucionalitat d’aquestes expressions en l’articulat estatutari (Dictamen núm. 269, de setembre de 2005).

La regulació lingüística s’ha ampliat considerablement en l’Estatut del 2006 respecte de l’anterior de 1979, que ho sintetitzava en l’article 3. Actualment trobem referències lingüístiques en 16 preceptes (alguns força llargs), distribuïts al llarg del text. En termes de contingut, majoritàriament l’Estatut recull aspectes que havia desenvolupat la legislació lingüística o que es desprenien de la jurisprudència constitucional. Per tant, les novetats estrictes tenen un caràcter puntual, a més d’haver estat matisades per les esmenes introduïdes durant la tramitació del text per les Corts Generals.

És remarcable, pel que s’ha dit, la incidència sobre la qüestió lingüística dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Partit Popular (que impugna 13 dels 16 articles) i el Defensor del Poble. És clara la pretensió dels recurrents d’obtenir un pronunciament ampli del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, encara que s’hagin de fonamentar les imputacions d’inconstitucionalitat en interpretacions esbiaixades d’un bon nombre de preceptes. L’escenari resultant és nou, pel fet que mai abans s’havia plantejat un conflicte lingüístic directament sobre un Estatut.