El tema de les competències és paradigmàtic del que ha fet la Sentència del Tribunal Constitucional amb l’Estatut: el TC usurpa el paper del legislador i segresta la Constitució substituint pel seu criteri unívoc els punts on aquesta no diu res o és flexible i oberta a solucions diverses, denigra el rang de l’Estatut obviant que aquest té funcions de caràcter constitucional, posa en qüestió el seu caràcter normatiu afirmant que els llistats competencials són simplement descriptius, i no accepta els elements federalitzants de l’Estatut.

L’afectació als articles 111 (inconstitucional l’incís on l’Estatut tracta que les bases estatals es formulin “com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la constitució i amb aquest estatut”), 110 (permetent la intervenció de l’Estat en base a altres títols competencials en matèries de competència exclusiva de la Generalitat) i 112 (impedint que la Generalitat dicti reglaments amb efectes externs en les competències executives, un mecanismes típic del “federalisme d’execució”), així com la consideració com a merament descriptiva (i, per tant, no normativa) del detall extens de l’abast de les competències en tots i cadascun dels títols competencials, és una demolició del blindatge competencial muntat per l’Estatut per evitar les reiterades invasions competencials de l’Estat en el passat. Per tant, l’afectació d’aquests tres articles és equivalent a l’afectació de tots els articles que reconeixen títols competencials a la Generalitat de Catalunya. La conseqüència és el retorn a un Estat invasor de competències amb capacitat per actuar com un garant de la uniformitat de l’Estat. La línia Maginot ha caigut. Ens esperen dècades de conflictivitat competencial.

Resulta, a més, impossible recuperar les garanties de l’Estatut des d’altres instruments normatius i, per tant, aspirar a la recuperació de l’Estatut complet és, des del punt de vista de les garanties de les competències, una fal·làcia. La resposta només pot venir de la política, de la política en majúscules.

El blindatge competencial no és un concepte jurídic ni es troba literalment inclòs a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta més aviat de la forma col•loquial de referir-se a un conjunt de tècniques destinades a preservar la integritat de les competències de la Generalitat.

El blindatge competencial s’introdueix per evitar la invasió competencial per part de l’Estat fruit de la indeterminació d’alguns títols competencials de l’Estatut de 1979, de l’ús extensiu dels títols competencials horitzontals de l’Estat i de l’ampliació de l’abast de la legislació bàsica estatal fins arribar a incloure, en alguns casos extrems, actes d’execució.