Dolors Feliu: 'Una sentència que no ens deixa avançar'
Guillem López Casasnovas: 'Sentenciat el finançament estatutari'
Jordi Nieva Fenoll: 'La justícia a la STC 28/06/2010'
Marc Marsal i Ferret:'Demolició del blindatge competencial'

En matèria de Justícia pot considerar-se, en un examen superficial, que són greus les restriccions que comporta la sentència del Tribunal Constitucional. Cal recordar, però, que partíem d’un text –el que havia aprovat el Parlament del Catalunya– que ja va sortir minvat d’aquesta càmera legislativa si es consideren les expectatives inicials que hi havia en aquesta matèria. Després, el Congrés dels diputats i el Senat van procedir a una limitació encara més intensa d’aquestes expectatives.

Finalment el Tribunal Constitucional, sigui per via interpretativa o mitjançant l’anul·lació directa de preceptes, ha deixat la part de Justícia de l’Estatut encara més reduïda. En concret, es declara la inconstitucionalitat de la majoria d’atribucions del Consell de Justícia de Catalunya que, malgrat tot, continuarà existint, tot i que amb una competència molt escassa, atès que s’ha suprimit la participació en els nomenaments, jurisdiccionals i de govern, de jutges i magistrats, les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, la funció d’inspecció de tribunals i la convocatòria de concursos per a proveir vacants de jutges i magistrats.

En els darrers dies, el que ja es coneix com el “cas Centelles” ha generat tot un debat a l’entorn del llegat del brillant fotògraf català Agustí Centelles. Tenint en compte el procediment d’adquisició d’aquest patrimoni cultural per part del Ministeri de Cultura, Òmnium Cultural ha fet públic el següent comunicat:

El desplegament estatutari i l’assumpció per part de la Generalitat de Catalunya de la competència exclusiva en matèria de cultura va buidar de competències aquest ministeri. Només per aquest motiu hauria d’haver estat suprimit ja fa molts anys.

Per això, cal reclamar, un cop més, que els recursos espoliats als catalans no siguin utilitzats contra els interessos del poble de Catalunya i, per tant, procedir a la supressió del ministeri.

Discurs a càrrec d'Isidor Marí, membre de la Junta d'Òmnium, en l'acte al Fossar de les Moreres la nit del 10 de setembre 2009:

Aquesta és una diada nacional fortament marcada per la proximitat del desenllaç del procés estatutari i per la reafirmació del dret de Catalunya a decidir el seu futur. Sembla convenient, per tant, compartir amb vosaltres unes reflexions sobre aquests dos punts, unes reflexions bàsicament personals, encara que parteixen de les consideracions que hem fet darrerament a la Junta d’Òmnium Cultural.

Davant de les diverses declaracions, algunes lleugerament incertes, que s’han fet públiques arran de l'anunciada manifestació d'Òmnium en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l'entitat vol fer els següents aclariments:

1.- Òmnium Cultural ha mantingut la mateixa posició des de fa mesos. Aquest estatut no és el que volíem i ja vàrem fer pública la nostra posició a favor del que va aprovar el Parlament de Catalunya l’any 2005. I això sobretot perquè, malgrat que no exhauria la nostra voluntat de decidir lliurament el futur institucional del país, va ser aprovat pel 89% de la nostra representació parlamentària. Allò que estem defensant és el respecte a la voluntat popular expressada públicament.

Òmnium Cultural vol fer les següents consideracions:

El procés ha estat prou llarg perquè la ciutadania ja estigués fatigada sobre les expectatives del resultat i sobre la data de decisió. Novament, Catalunya ha assumit el desgast d’empènyer el finançament autonòmic general davant de la incomprensió espanyola habitual.

La tenacitat del Govern català mereix el nostre reconeixement, però creiem que estava massa pressionat pel retard ja produït i per la mala situació de les finances de la Generalitat.

Independentment del contingut de l’acord, lamentem, un cop més, que no s’hagi mantingut una estratègia unitària del catalanisme en la negociació amb Espanya.

Considerem que el resultat suposa un avenç important respecte al sistema que estava vigent fins avui, però creiem que queda un conjunt d’ambigüitats que no permeten saber si realment es compliran els articles de l’Estatut que fan referència al finançament.