La llengua d’Estatut a Estatut

Isidor Marí. Sociolingüista. | 26.03.2006 20:26 pm

[l'expert]

Si hem de resumir en pocs mots les diferències que presenta el projecte d’Estatut del 30 de setembre respecte a l’Estatut de 1979 ara vigent, i quin és el canvi que s’hi introdueix fins ara en la tramitació a les Corts espanyoles, haurem de centrar-nos en alguns apartats especialment rellevants:

1. La competència sobre el règim d’oficialitat a Catalunya. Recollint el punt de vista del mateix Tribunal Constitucional, l’article 143 (30 setembre) introduïa una competència fonamental: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, dels usos i dels efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català.” (les negretes són nostres). Per contra, el text de les Corts redueix aquesta competència a l’oficialitat del català, de forma més restrictiva que el Tribunal Constitucional: “Corresponde a la Generalitat de Cataluña la competencia exclusiva en materia de lengua propia, que incluye, en todo caso, la determinación del alcance, los usos y los efectos jurídicos de su oficialidad, así como la normalización lingüística del catalán.” =>



L'observatori de l'Estatut

L’Observatori és un espai virtual d’informació, reflexió i acció al voltant de la implantació del nostre Estatut. A través de textos escrits per experts, de l’opinió d’Òmnium i la dels mateixos ciutadans, l’Observatori aporta informació i opinió sobre els aspectes claus que cal defensar (llengua, finançament, competències...) i aporta propostes d’acció per part de la societat catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional.

Sindicar aquest bloc

Com es fa?

Buscar

Enquesta