Òmnium Cultural vol fer les següents consideracions:

El procés ha estat prou llarg perquè la ciutadania ja estigués fatigada sobre les expectatives del resultat i sobre la data de decisió. Novament, Catalunya ha assumit el desgast d’empènyer el finançament autonòmic general davant de la incomprensió espanyola habitual.

La tenacitat del Govern català mereix el nostre reconeixement, però creiem que estava massa pressionat pel retard ja produït i per la mala situació de les finances de la Generalitat.

Independentment del contingut de l’acord, lamentem, un cop més, que no s’hagi mantingut una estratègia unitària del catalanisme en la negociació amb Espanya.

Considerem que el resultat suposa un avenç important respecte al sistema que estava vigent fins avui, però creiem que queda un conjunt d’ambigüitats que no permeten saber si realment es compliran els articles de l’Estatut que fan referència al finançament.[Més:]

Queden en l’ambigüitat: el grau de participació final sobre la totalitat de recursos consolidables, l’ordinalitat efectiva després d’aplicar el sistema en el seu conjunt, el finançament dels serveis específics de la Generalitat, la capacitat fiscal en un context de crisi econòmica com el que estem vivint, la reducció efectiva de l’espoli fiscal de Catalunya que sempre s’expressa equivocadament com a solidaritat, les necessitats específiques de la immigració en l’índex de població, etc. D’altra banda, la asimetria i la bilateralitat continuen essent un eufemisme.

De tota manera, Òmnium Cultural es proposa seguir atentament el desenvolupament concret d’aquest acord durant els propers anys i espera que, més endavant, es pugui establir una fórmula de concert econòmic que permeti regir-se pels principis de suficiència, equitat i estabilitat.

Barcelona, 22 de juliol de 2009