Crec que la única opció que tenim es bloquejar el pagament d’impostos i hem d’aconseguir controlar els diners igual que al País Basc.

Es diu que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi i penso que qui mana no vol veure-hi.

Gràcies per la vostra feina.

Enric Torras

Com a habitant de Catalunya i el meu cas apolític per principi, el que no vol dir que a l'hora de votar no em decanti per un o altra partit, cosa cada vegada més difícil de decidir, crec que els problemes de Catalunya, en front d'Espanya, no se solucionaran en tant els diferents partits catalans deixin de banda els seus interessos particulars(llegeixis particulars i de partit) i formin un front comú a
Madrid.

Evidentment hi ha un primer problema, el del PSC. En aquest partit hi conviuen catalanistes i espanyolistes o si voleu, addictes al PSC o al PSOE.

Els que són realment del PSC temen trencar la unió amb el PSOE perquè segurament en les eleccions, siguin d'ací o les espanyoles, perdrien una bona part dels vots, o sigui diputats i podria ser que passessin a ser la tercera o quarta força política
del país.

Actualment les diferències entre els partits d'esquerra no són excessives i no seria forassenyat unir-les i formar un sol partit, amb la qual cosa les esquerres catalanistes serien un dels dos grans partits del nostre país i aleshores potser seria més factible un acord en front d'Espanya.

La lluita pel poder a Catalunya seria la mateixa, però sense haver de formar aliances inestables com les actuals, ja que les diferències es resoldrien en el si del partit.

Com ja hem pogut comprovar, els partits nacionalistes espanyols, PSOE i PP, no tenen cap inconvenient en unir-se per lluitar contra els nacionalistes no espanyols, però penso que ací els seria molt més difícil desbancar a un dels dos partits catalans, sempre, com seria lògic, que aquests darrers pensin en clau catalanista.

Segurament que com a ignorant en política estic establint una hipòtesi poc o gens realista, ja que, pel que veiem constantment, el més important per als polítics és manar pensant, possiblement ben convençuts, que quan manin ho faran millor que els altres....
Joan Foix