En matèria de Justícia pot considerar-se, en un examen superficial, que són greus les restriccions que comporta la sentència del Tribunal Constitucional. Cal recordar, però, que partíem d’un text –el que havia aprovat el Parlament del Catalunya– que ja va sortir minvat d’aquesta càmera legislativa si es consideren les expectatives inicials que hi havia en aquesta matèria. Després, el Congrés dels diputats i el Senat van procedir a una limitació encara més intensa d’aquestes expectatives.

Finalment el Tribunal Constitucional, sigui per via interpretativa o mitjançant l’anul·lació directa de preceptes, ha deixat la part de Justícia de l’Estatut encara més reduïda. En concret, es declara la inconstitucionalitat de la majoria d’atribucions del Consell de Justícia de Catalunya que, malgrat tot, continuarà existint, tot i que amb una competència molt escassa, atès que s’ha suprimit la participació en els nomenaments, jurisdiccionals i de govern, de jutges i magistrats, les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, la funció d’inspecció de tribunals i la convocatòria de concursos per a proveir vacants de jutges i magistrats.