En matèria de Justícia pot considerar-se, en un examen superficial, que són greus les restriccions que comporta la sentència del Tribunal Constitucional. Cal recordar, però, que partíem d’un text –el que havia aprovat el Parlament del Catalunya– que ja va sortir minvat d’aquesta càmera legislativa si es consideren les expectatives inicials que hi havia en aquesta matèria. Després, el Congrés dels diputats i el Senat van procedir a una limitació encara més intensa d’aquestes expectatives.

Finalment el Tribunal Constitucional, sigui per via interpretativa o mitjançant l’anul·lació directa de preceptes, ha deixat la part de Justícia de l’Estatut encara més reduïda. En concret, es declara la inconstitucionalitat de la majoria d’atribucions del Consell de Justícia de Catalunya que, malgrat tot, continuarà existint, tot i que amb una competència molt escassa, atès que s’ha suprimit la participació en els nomenaments, jurisdiccionals i de govern, de jutges i magistrats, les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, la funció d’inspecció de tribunals i la convocatòria de concursos per a proveir vacants de jutges i magistrats.[Més:]

Tanmateix, pel que fa a la resta de preceptes relacionats amb la Justícia, l’únic que fa la sentència, molt reiteradament, és recordar que les disposicions de l’Estatut són constitucionals en la mesura en què siguin objecte de desenvolupament per la Llei Orgànica del Poder Judicial. A partir d’aquí, la lectura pessimista –que fa de tant en tant la pròpia sentència– és suposar que si es reforma la Llei Orgànica del Poder Judicial per a complir les disposicions de l’Estatut, que seria el més lògic, el Tribunal Constitucional podrà llavors analitzar, si se li demana, la constitucionalitat d’aquesta reforma i, en conseqüència també, en el fons, de la pròpia disposició de l’Estatut, tot i que per via indirecta.

Però malgrat tot, el més adient és fer una lectura positiva d’aquesta decisió. L’Estatut diu el que diu, i el Tribunal Constitucional no l’ha declarat inconstitucional en les parts que esmentaré. I és dubtós que, si no ho ha fet ara, pugui declarar aquesta inconstitucionalitat en el futur examinant les reformes esmentades de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Per tant, a partir d’aquest moment el que correspon és aprofitar al màxim la lletra de l’Estatut. En aquest sentit cal recordar que l’Estatut preveu:

- L’exclusivitat del Tribunal Superior de Justícia en la interpretació del Dret català (art. 95.3).
- La possibilitat de què es facin oposicions de jutges i magistrats a Catalunya, i que es puguin fer els exàmens en llengua catalana (art. 101.3).
- L’obligatori coneixement, adequat i suficient, dels jutges i la resta del personal judicial de la llengua catalana (art. 102).
- El dret d’opció lingüística dels ciutadans en relacionar-se per escrit amb els òrgans jurisdiccionals i constitucionals estatals (art. 33.5).
- L’obligatori coneixement del Dret català per part de jutges, magistrats i fiscals (art. 102.2).
- L’atribució a la Generalitat de la pràctica totalitat de la gestió dels òrgans jurisdiccionals catalans (arts. 103, 104 i 105), malgrat que aquesta atribució ja existia en gran mesura.
- La competència sobre Justícia de pau i justícia de proximitat, justícia gratuïta, mediació i conciliació (arts. 106 i 108).

El que cal fer ara és exigir la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per a impedir que l’Estatut sigui lletra morta. Però crec que és obvi que el panorama actual canviaria radicalment si es materialitzessin tots els punts anteriors, que ja són Dret vigent. La mediació i conciliació, adequadament organitzada, evita processos judicials. El coneixement de la llengua catalana per part del personal judicial possibilita el dret d’opció lingüística. La celebració d’oposicions a Catalunya, i dutes a terme en llengua catalana, afavorirà les vocacions judicials entre els estudiants de Dret, la qual cosa possibilitarà el compliment de bona part dels punts anteriors. L’exclusivitat interpretativa del Tribunal Superior de Justícia garantirà la integritat del nostre Dret. Tant de bo les reformes arribin ben aviat.

Prof. Dr. Jordi Nieva Fenoll
Universitat de Barcelona