El blindatge competencial no és un concepte jurídic ni es troba literalment inclòs a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta més aviat de la forma col•loquial de referir-se a un conjunt de tècniques destinades a preservar la integritat de les competències de la Generalitat.

El blindatge competencial s’introdueix per evitar la invasió competencial per part de l’Estat fruit de la indeterminació d’alguns títols competencials de l’Estatut de 1979, de l’ús extensiu dels títols competencials horitzontals de l’Estat i de l’ampliació de l’abast de la legislació bàsica estatal fins arribar a incloure, en alguns casos extrems, actes d’execució.[Més:]

Quan parlem de blindatge competencial estem parlant, a grans trets, de tres tècniques:

-Una definició general de la tipologia de les competències (exclusiva, compartida i executiva).
-Una sèrie de criteris i principis sobre aspectes diversos (l’abast territorial de les competències, la participació en la determinació del caràcter territorialitzable de les subvencions, la participació en l’exercici de competències estatals, la incorporació de l’acció exterior com una extensió inherent a l’exercici de les competències, etc.).
-Un especial i extens grau de detall de la definició de cada matèria mitjançant, sobretot, la relació de les submatèries que les integren.

Centrarem l’anàlisi en la primera i la tercera d’aquestes tècniques.

En plantejar-nos la constitucionalitat d’aquestes tècniques, en el fons ens estem qüestionant quin és l’abast de la funció de l’Estatut d’autonomia. És pertinent recordar que l’Estatut és una norma que té una funció constitucional en l’aspecte que ens ocupa: és la norma cridada per la pròpia Constitució a completar un repartiment territorial del poder, un repartiment competencial, que en cap cas està tancat i definit completament a la Constitució.

Si la Constitució crida l’Estatut a establir i definir les competències de la Generalitat de Catalunya, resulta evident que estarà delimitant també “en negatiu” quins són els límits de les competències estatals a Catalunya. Es tracta d’una conseqüència inevitable. Són dues cares de la mateixa moneda.

La tècnica del detall en la definició de les matèries competencials no presenta en si mateixa cap element d’inconstitucionalitat, de no ser que, analitzant matèria per matèria, el Tribunal Constitucional consideri que s’han envaït competències de l’Estat. És més que probable que el Tribunal Constitucional consideri que no es pot pronunciar en abstracte sobre aquesta qüestió i que esperi el desenvolupament legislatiu per part de la Generalitat per analitzar si en una matèria concreta es vulneren o no competències estatals. Això pot portar a un augment de la conflictivitat competencial en els propers anys.

La tècnica de la definició de la tipologia de les competències planteja un debat molt més ric i complex. En aquesta tipologia (abans inexistent) les principals novetats consisteixen a establir:

- Que la competència exclusiva és íntegra (legislar, reglamentar i executar, amb nombroses excepcions, però, incloses matèria per matèria).
- Que en les competències compartides, la legislació bàsica de l’Estat només es pot fer per llei i no pot contenir regles concretes i detallades (tot i que l’Estatut mateix introdueix el “cavall de Troia” en deixar en mans del mateix Estat la capacitat de determinar les excepcions d’aquesta regla).
- Que la competència executiva de la Generalitat de Catalunya inclou la possibilitat d’aprovar reglaments executius (per tant, no es tracta d’una competència estrictament administrativa, sinó també legislativa).

És cert que el Tribunal Constitucional va impedir en el seu moment que l’Estat dugués a terme unilateralment una definició general i abstracta de les competències per a totes les comunitats autònomes. Això ens podria fer dubtar de la constitucionalitat de la definició de la tipologia competencial de l’Estatut.

Aquí no estem, però, ni davant d’una imposició unilateral (recordem que l’Estatut és també una Llei Orgànica estatal) ni davant d’una definició general i abstracta imposada a totes les comunitats autònomes, sinó que es refereix únicament i exclusivament a l’abast funcional de les competències de la Generalitat sobre les matèries que el mateix Estatut detalla i només en el marc de les relacions competencials entre Catalunya i l’Estat.

Podem afirmar, doncs, que el blindatge competencial és plenament constitucional. Això no implica, però, que després del 30 de setembre no s’hagin deixat forats en aquest blindatge i que l’Estat no sigui un autèntic expert en eixamplar-los. Blindatge sí, ma non troppo.