La regulació lingüística s’ha ampliat considerablement en l’Estatut del 2006 respecte de l’anterior de 1979, que ho sintetitzava en l’article 3. Actualment trobem referències lingüístiques en 16 preceptes (alguns força llargs), distribuïts al llarg del text. En termes de contingut, majoritàriament l’Estatut recull aspectes que havia desenvolupat la legislació lingüística o que es desprenien de la jurisprudència constitucional. Per tant, les novetats estrictes tenen un caràcter puntual, a més d’haver estat matisades per les esmenes introduïdes durant la tramitació del text per les Corts Generals.

És remarcable, pel que s’ha dit, la incidència sobre la qüestió lingüística dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Partit Popular (que impugna 13 dels 16 articles) i el Defensor del Poble. És clara la pretensió dels recurrents d’obtenir un pronunciament ampli del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, encara que s’hagin de fonamentar les imputacions d’inconstitucionalitat en interpretacions esbiaixades d’un bon nombre de preceptes. L’escenari resultant és nou, pel fet que mai abans s’havia plantejat un conflicte lingüístic directament sobre un Estatut.