[Òmnium i l'Estatut]

Declaració d'entitats de la societat civil sobre l'anomenat dèficit fiscal de Catalunya de maig de 2005

Les entitats que recolzen aquesta declaració, i que representen a una part de la societat civil catalana, constaten positivament que en els darrers temps ha augmentat la sensibilitat social envers el tractament fiscal i pressupostari que Catalunya rep de l’Estat Espanyol. I això s’ha produït en els àmbits cultural, mediàtic, empresarial, sindical i, fins i tot, acadèmic.

El desequilibri de referència, entre el conjunt de la recaptació que realitza l’Estat a Catalunya i el que hi esmerça o gasta -Administració perifèrica, transferències, inversions, prestacions, ...–, és històric, i lluny de corregir-se, amb el temps s’ha consolidat i accentuat. La darrera estimació efectuada per un grup d’experts, designats per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya, situa el dèficit entre el 7,5% i el 9,2% del nostre producte total. Aquesta aportació neta anual a l’Estat és considerada, per part de la majoria de la societat catalana, excessiva, més encara tenint en compte els reptes de competitivitat i globalització als quals s’ha de fer front, i les àmplies competències a les que ha d’atendre la Generalitat. [Més:]

Les implicacions d’aquest continu dèficit fiscal –uns 12.000 milions d’euros l’any 2003, és a dir, gairebé uns 1.200 euros per habitant i any– són amenaçadores per al nostre present i esdevenidor socioeconòmic. Només cal pensar en el tema tan sensible de la insuficiència d’infraestructures, o en els nivells insatisfactoris de l’ensenyament, la sanitat, els plans socials d’habitatge, les beques, la cultura, ... I estem convençuts que ja afecta clarament a la competitivitat de les empreses catalanes i, també, la cohesió social, amb reptes com ara l’atenció a la pobresa, a l’envelliment de la població, a les noves demandes sanitàries, o al nou fenomen immigratori.

Actualment, ens trobem en una cruïlla en la qual és indefugible corregir aquest excessiu dèficit fiscal si es vol de debò que l’economia catalana, que en els darrers anys mostra símptomes inequívocs de pèrdua de dinamisme, sigui un motor en el si de la dinàmica espanyola i, paral· lelament, es pugui mantenir un equilibri i millora social interns. Hem de ser conscients que un veritable espai social català de benestar és incompatible amb aquest dèficit, i que cal corregir-ho per no seguir perjudicant el progrés i el desenvolupament econòmic del país. Només d’aquesta manera Catalunya podrà ser una societat pròspera que pugui seguir contribuint a la marxa de l’Estat espanyol.

Les entitats sotasignades sabem, i ho assumim, que Catalunya ha de contribuir a finançar les despeses generals de l’Estat i, en la mesura de la seva capacitat real, les dotacions de solidaritat interterritorial. El que propugnem, d’acord amb una opinió ben general al país, és que:

La solidaritat s’adapti als nostres nivells i possibilitats, i que s’acoti la solidaritat per no perjudicar l’esforç i el creixement de Catalunya.

• El dèficit es limiti a un màxim inferior al 4% del PIB català
• Es redueixi el desequilibri a la meitat en un període d’adaptació d’entre 5 i 10 anys a tot estirar, cosa que és plausible i viable.
• La gestió dels impostos de Catalunya correspongui a la Generalitat com a competència exclusiva.

Per últim, proposem:

• La via del diàleg, sobre la base de l’estabilitat política necessària per assolir aquests fins. Una posició comuna de les forces polítiques catalanes en aquest tema és clau per a la negociació amb el Govern estatal, tenint present que en tot cas l’esforç fiscal català ha de ser una variable central. La diversitat
  dels organismes sotasignats és un clar exemple de la possibilitat -i de la necessitat- d’aconseguir aquest consens
• El desenvolupament d’una relació o tracte bilateral entre el govern de Catalunya i el govern central, que es justifica per l’especificitat de Catalunya derivada del seu passat.
• Formar una opinió sòlida sobre la temàtica a Catalunya i esmerçar més esforços en la pedagogia sobre aquesta temàtica a la resta de l’Estat espanyol.
• Que els principis enunciats anteriorment quedin recollits en el nou Estatut, per tal de garantir que no puguin veure’s afectats pels canvis polítics a l’Estat espanyol.

ENTITATS SIGNANTS

Ateneu Barcelonès
Col· legi d’Arquitectes de Catalunya
Col· legi d’Economistes de Catalunya
Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Institut d’Estudis Catalans: Societat Catalana d’Economia
Òmnium Cultural
Pimec-Sefes Petita i Mitjana Empresa de Catalunya